A PEU PER LA COSTA DA MORTE - JOSEP M. ESPINAS

 A PEU PER LA COSTA DA MORTE

 JOSEP M. ESPINAS

Sinopsis de

Laxe, Camelle, Camariñas, Muxía, Lires, Corcubión, Fisterra... Noms que ens van arribar juntament amb les notícies sobre el chapapote. Que hi havia darrere d'aquests noms? Que pensava la gent, com vivia?

Josep M. Espinàs ha caminat de poble en poble per la Costa da Morte, amb la mar a tocar, per un dels paisatges mes bells, mes imposants, mes dramàtics de l'Atlàntic.

Una costa de temporals, de marees "vives", de naufragis. "No se quina força te la droga, pero el mar..." ha sentit dir Espinàs a un mariner. Tambe la costa de l'emigració: "aquí se coge mucho la maleta", li diuen a Camelle.

Hi ha boniques postals de Galícia, amb fars i onades espectaculars que trenquen contra les roques. Pero la Costa da Morte que ha vist Espinàs es molt mes que aixo. Ha descobert perque a Xose li diuen Xiba, que hi fa, a Muxía, Lorena l'alemanya, l'espai solitari i magnetic, entre terra i mar, del cementiri dels Anglesos.

I arribar finalment a Fisterra, on comença el Mes Enllà.

 Valoració

Es el segon llibre de viatges a peu que llegeixo d'aquest autor, el primer va ser viatge per Extremadura i em va agradar molt, tambe he llegit una novela. Comparan el primer llegit, el de extramadura, em fa sorpendre les converses amb la gent que trubada, gent franca i oberta, de les d'avans, amb totes les seves particularitats, en en aquest, no se exactament perque, podria haber-hi varis motius, un que ja no es novetat, dos el caracter diferent de la gent de Extramadura i de Galicia, potser tambè les circumtancies, a Galicia hi va anar poc despres del desastre del prestige, i la matiexa setmana de eleccions a Galicia, dona la sensació que a Galicia tothom va emigrar, que allà no hi debia quedar ningu, i que poc a poc, una vegada jubilats han anat tornant. 

Segur que no es aixi, i que la gent que troba per supossat no son joves o de mitja edad, treballant, i per aixo els que es troba son gent gran que si han emigrat, o es que els que es van quedar no tenen res a dir?

Resum, esperava mes pero realment en un llibre de viatges a peu tampoc pot donar per mes, tenia pensat de tant en tant anar-ne agafant algun, Castella, Andalucia, o algun dels primers per comarques de Catalunya, pero ara no se que farè, la part positiva es que no son molt llargs i es lleigueixen rapidament. Si, n'agafarè algun altre.